Saltear al contenido principal

Mil·lenari de Matadepera

Data commemoració 1000 anys de relació entre Matadepera i el Monestir de Sant Llorenç del Munt

“La intenció de la casa comtal de Barcelona de què es fundés un monestir al cim de la Mola –probablement per a què atragués pobladors a les terres circumdants- ja venia del segle X, en haver donat al monestir benedictí de Sant Cugat la casa religiosa de Sant Llorenç del Munt. El 973, el comte Borrell II dotava la dita casa amb un alou en la vall de Nespla (dins l’actual terme de Mura). El seu successor, Ramon Borrell, mitjançant una permuta datada el 18 de maig del 1013, recuperava per al patrimoni comtal la casa religiosa i les seves possessi-ons, atès que Sant Cugat no hi havia mantingut el monestir pretès, que servís de pol d’atracció de població que tingués defensat el territori. Serà doncs el dia de Sant Llorenç, el 10 d’agost, del mateix 1013 quan el fill de Borrell II, Ramon Borrell, junt amb la seva esposa Ermessenda i llur fill Berenguer (el futur Berenguer Ramon I) fan donació al futur monestir, entre altres béns i drets, de l’alou que des de poc després esdevindria el terme de la parròquia de Sant Joan de Matadepera, origen del nostre actual municipi, per a dotar de majors ren-des el futur monestir. La carta de donació comença així:

In nomine sancte et individue Trinitatis. Ego, Raimundus, gratia Dei comes et marchio, simul et coniux mea Ermesendis, gratia Dei comitissa, cum filio nostro Berengario, nos simul donatores sumus Domino Deo et domui Sancti Laurentii martiris Christi et Sancte Marie virginis Sanctique Michaeli archangeli, quorum ecclesia est constructa in cacumine montis vocitati Sancti Laurentii.

Per huius pactum scripte donationis donamus ad predictam domum alode nostrum proprium, id est ipsos montes et ipsas rrochas cum heremis et cultis et cum diversis generibus arborum et cum eorum pascuis ac silvis. Iterum donamus ad prefatam domum ipsum alodium quod dicunt Mata de Pera, cum terris et vineis, cultis et heremis, cum domibus et curtis et diversis generibus arborum. Adicimus namque ad supradictam domum ipsum nostrum alodium quod dicunt Mur…

El dia 10 d’agost del 2013 es produirà el mil·lenari de la dita donació, la qual, ultra el pietós propòsit explícitament manifestat a l’escriptura de donació: el benefici espiritual per a les seves ànimes i la procreació i conservació dels seus fills

…hoc facimus et firmamus propter Deum et remedium animarum nostrarum et pro remissione peccatorum nostrorum vel propter procrætionem et incolomitatæm filiorum nostrorum…

implícitament va propiciar, des del mateix segle XI, l’atorgament de cartes precàries per establir terres a nous pagesos en règim de complantatio o emfiteusi.

La «parròquia», abans del Decret de Nova Planta

Cal tenir en compte que l’actual separació entre la divisió territorial eclesiàstica i la divisió administrativa no existia a l’època i la «parròquia» no era llavors una demarcació territorial de significació exclusivament eclesiàstica. Andorra, per exemple, encara conserva aquest terme per denominar els seus municipis. Sant Joan de Matadepera es consolidà com a «parròquia» al segle XI i, al llarg de l’Antic Règim, aquesta fou la base de la Universitat (equivalent de l’Ajuntament) del terme i parròquia de Matadepera, amb batlle (amb funcions jurisdiccionals) i jurats (equivalents dels actuals regidors); és a dir, un municipi en tota la regla, tot i que no comencés a tenir una conurbació -un carrer de ca-ses- fins molt temps més tard, quan Narcís Gorina, del mas Gorina, l’any 1768 començaria a establir peces de terra «a obs de fabricar casa» en el seu camp del Boïet, a tocar del camí ral de Barcelona a Manresa. A partir d’aquest moment, Matadepera deixaria de ser un municipi exclussivament de masos esparsos i començaria a tenir el primer carrer de cases, alhora camí ral de Barcelona a Manresa, anomenat en la documentació de l’època “el carrer”, genèricament.

El convent benedictí de Sant Llorenç del Munt

La casa de Sant Llorenç al cim de la Mola, preexistia des del segle X, com ja queda dit; entre 985 i 1013 depengué de l’abadia Sant Cugat del Vallès. El març d’aquest darrer any, el comte de Barcelona de l’època, la seva muller i el fill d’ambdós recuperaren el domini d’aquesta casa, mitjançant una permuta amb Sant Cugat, i l’agost del mateix any la dotaren amb les rendes que van considerar suficients per a què s’hi establís una abadia autònoma. Més enllà, per tant, del que pugui significar la fundació d’un establiment religiós per ell ma-teix, i si tenim en compte que el monestir no seria consagrat fins el juny del 1064, així com el fet cabdal que quedés definitivament sense monjos a principis del segle XVII i, a més, que l’edifici que el va aixoplugar ja no és tampoc de propietat eclesiàstica des del segle XIX, per causa de la desamortització, poc sentit tindria commemorar en aquest moment el començament de la presència monacal al cim de la Mola.

Què cal commemorar, de l’any 1013?

Allò veritablement transcendent per a nosaltres en aquest proper 2013, i que ha arribat fins als nostres dies, és que amb la concessió del domini feudal d’aquestes terres al monestir, s’inicià la colonització real i efectiva del nostre actual terme municipal: una zona poblada, coneguda pel nom de «Matadepe-ra». No és que fins llavors aquest territori hagués estat del tot deshumanitzat -s’han trobat proves d’ocupació humana al Neolític i en època del primitiu bisbat d’Ègara-, però és a partir del segle XI i de l’existència del monestir, que la parròquia de Sant Joan de Matadepera adquireix personalitat pròpia com a entitat local amb rang de municipi, dit en els termes actuals.

Ja ha quedat dit que Sant Llorenç del Munt, com a monestir, deixa de ser centre religiós amb la marxa dels monjos. Perd la seva funció pastoral completament. El mas Pobla apareix habitualment situat “in parochia Sancti Laurentii de Monte” a la documentació medieval. Però la funció pastoral de tota la vall passarà després d’aquest abandó, íntegrament a la parròquia de Sant Joan. En una transacció extrajudicial atorgada davant el notari Joan Mimó i Turull, de Sabadell, el 1810, pel Rector de Sant Joan de Matadepera i el Prior de Sant Pau del Camp, successor de l’abadiat de Sant Llorenç del Munt1, serà on la parròquia mataperenca prengui definitivament i plena la cura d’ànimes de les cases de can Pobla.

L’inici del domini directe dels abats i priors benedictins que començaria a tenir Sant Llorenç, ara farà mil anys, doncs, es pot dir que és l’origen causal del municipi de Matadepera. Els masos que s’establiran en el seu feu són la població primigènia del nostre municipi. Tot i que la intenció explícita dels comtes de Barcelona –l’existència d’un monestir a la Mola- no ha perviscut fins els nostres dies, la implícita, sí que perviu: Matadepera encara es manté poblada. I que sigui per molts anys. Celebrem, doncs, el començament de Matadepera com a poble, el moment fundacional del qual situem en l’acte de la donació de les rendes que l’alou produirà si es pobla, al futur monestir que el farà habitar, aviat farà mil anys.

Volver arriba